Romànic Obert - El romànic català al teu abast

Obra Social laCaixa Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

El celler, referent arquitectònic

Urbanisme rural

Vota
Resultat
321 Vots
INSEREIX AQUEST CONTINGUT EMBED
COMPARTEIX
 

Edificis individuals i col·lectius

Celler de Nulles. Imatge: LaureÃ. Llicència Creative Commons Atribució 2.0 GenèricaEl celler va viure durant segles a l’ombra de monestirs, masies, cases i castells. No va ser fins a principis del segle XX que, impulsat pel moviment cooperativista, el celler es va convertir en un edifici independent a mode de gran "fàbrica" rural.

Tot i que el cooperativisme no va assolir completament els seus objectius (van quedar estroncats per la conflictivitat social creixent i per la Guerra Civil espanyola), els cellers es van aixecar amb l’entusiasme d’uns temps presidits per l’empenta modernitzadora del noucentisme.

Així, en molts casos, el celler cooperatiu es va convertir en el referent arquitectònic del poble: els cellers representaven "l’aparició d’una arquitectura que havia de ser la més important i significativa que es produïa els nostres pobles des de la construcció dels temples parroquials del segle XVIII" (Joan Fuguet, El Celler del Sindicat Agrícola de Rocafort de Queralt).

Del castell als cellers

Cèsar Martinell. Aquarel·la de la façana principal del celler de Cornudella. Aquarel·la. Arxiu Cèsar Martinell - Museu de Valls. Llicència Creative Commons Reconeixement - No comercial - Compartir igual Fuguet ens parla d’aquest lloc central que ocupa el celler en la vida de molts pobles amb termes que van més enllà de l’arquitectura: "d’alguna manera, el celler venia a ocupar el lloc que durant segles representà el castell. Mentre s’enderrocava l’edifici medieval símbol de l’esclavatge pagès, es bastia el celler cooperatiu. Aquest però, no es construïa en un lloc encimbellat, dominant, sinó en un lloc baix i de fàcil accés. Les funcions i els símbols són ben distints" (Joan Fuguet, El Celler del Sindicat Agrícola de Rocafort de Queralt).

Els cellers es converteixen en l’eix que vertebra la vida econòmica i social, en un referent visual i emocional per als propis veïns. El noucentisme propicia aquesta "democratització" de l’art dins la seva labor modernitzadora i pedagògica. Ho deixava clar el mateix Cèsar Martinell: "la vista constant d’una cosa bella educa i ennobleix l’esperit [...] cal estimular als obrers fent una mena de lloc de consulta de recursos constructius perquè trobin allà solucions modernes amb materials propis del país i formes que tinguin una certa tradició local" (Raquel Lacuesta i Antoni Gonzàlez, Cèsar Martinell, activista del Noucentisme).

"Miralls" arquitectònics

Muralles de Montblanc. Imatge: Lluís López Carceller. Llicència Creative Commons Atribució - No comercial - Compartir igual 2.0 Genèrica"L’edifici és pensat com a local industrial i com a element que ha de formar part d’un conjunt urbanístic rural al qual s’ha d’integrar [...] veurem la preocupació per cercar una formes més plàstiques que s’integrin en el conjunt urbà i al propi temps representin i segueixin l’arquitectura del seu temps" (Joan Fuguet).

Per citar un parell d’exemples d’harmonització i inspiració en el context edificat, la historiadora Raquel Lacuesta parla de la monumentalitat de "Falset, presidit pel castell, o Montblanc, amb les seves muralles". Els cellers d’aquestes dues localitats reflecteixen en part aquesta arquitectura històrica local.

La innovació a principis del segle XX

Autor desconegut. Celler en construcció (possiblement Falset). Fotografia. Arxiu Cèsar Martinell - Museu de Valls. Llicència Creative Commons Reconeixement - No comercial - Compartir igual La preocupació del noucentisme per l’urbanisme es posa de manifest a les ciutats, tot i que també arriba al sector agrari gràcies a la política de la Mancomunitat, que procura pal·liar l’abandonament i la falta d’infraestructures als pobles de tot el territori.

Aquestes polítiques impulsaven la modernització del país a través de l’organització del creixement de les ciutats, la instal·lació de xarxes de clavegueram, la construcció de carreteres i, en definitiva, la millora de les connexions entre la ciutat central i els nuclis perifèrics.

"Els urbanistes noucentistes no tan sols havien de concebre una idea o imaginar un nou model de ciutat. Havien de tenir en compte tot tipus de detalls, com dibuixar de forma meticulosa i precisar tot tipus d’elements, adaptats a les característiques topogràfiques del territori preexistent. [...] La urbanització no només havia de ser un traçat de carrers, places i parcs, sinó que havia d’estar organitzada de manera que permetés la màxima prosperitat i el màxim desenvolupament" (Web Culturcat).

Explora

Agrícola Falset-Marçà

El nou "castell" de Falset

[+ info]

Celler de Dalt de Barberà de la Conca

Les...[+ info]

Celler Cooperatiu de Gandesa

El celler atípic

[+ info]

Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant

La supervivència d’una comarca

[+ info]

1 - 4 de 15 | Resultats
1  2  3  4

Recursos en línia

El celler del Sindicat Agrícola de Rocafort de Queralt, article de Joan Fuguet

[+ info]

Cèsar Martinell, activista del noucentisme

[+ info]

Noucentisme. Ciutat i salubritat

[+ info]

3 | Resultats

COMPARTEIX AMB NOSALTRES

Flickr
Envia'ns les teves fotos i forma part de Cellers
http://www.flickr.com/groups/cellers/

Comentaris


captcha