Romànic Obert - El romànic català al teu abast

Obra Social laCaixa Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

 

 

 

 

 



Durant els primers anys del segle XX el món del vi pateix una
crisi sense precedents. Pagesos i propietaris, que al principi s’enfronten, acaben unint forces per fer-li front. L’eclosió del cooperativisme, que sacseja l’agricultura catalana, i del modernisme, que impulsa des de la ciutat canvis tècnics i artístics, dóna lloc a la construcció de desenes de cellers. Són edificis fets a mida i dissenyats per modernitzar el medi rural, però també per reivindicar que el món del vi no solament no és mort sinó que pren més força que mai.

L’exposició s’articula principalment al voltant de dos recursos museogràfics: les vivències, detalls i mirades a l’arquitectura dels cellers, que van des dels materials constructius fins a la visió dels cellers en l’horitzó de cada poble. L’objectiu és doble. Per una banda, que el visitant faci seves les vivències dels cooperativistes o de les persones que han viscut els cellers d’aprop, i acabi tenint una aproximació pròpia als cellers. Per altra banda, que la visita desperti l’interès en els visitants per a redescobrir tots aquests cellers repartits pels pobles de Catalunya. 

 

 

 

Parts de l'exposició:

 

 

1. Context històric

 

El naixement del cooperativisme en els cellers catalans té una lectura molt actual, malgrat els 100 anys que ens separen del primer celler modernista. L’especulació de la vinya catalana esclata en una crisi sense precedents. Els petits pagesos es rebel·len indignats contra els propietaris, que per altra banda també en pateixen les conseqüències. La unió de forces, sovint desiguals, acaba forjant les primeres cooperatives vitivinícoles del país. Els cellers uneixen sota un mateix sostre la modernització de l’agricultura catalana i la creació d’un sentiment identitari entre els cooperativistes. 

 

La història de la creació del celler de Barberà de la Conca, el primer de l’estat; el reconeixement de la figura de Cèsar Martinell, un arquitecte compromès que va donar forma a gran parts dels cellers modernistes; i la identificació del conjunt dels cellers modernistes, completen el primer àmbit de l’exposició.

  El matrimoni Maria Taxonera i Cèsar Martinell a la plaça de Sant Marc (Venècia), 1926. Autor Desconegut, Fons Molet - Martinell / Arxiu Municipal de Valls. Llicència Creative Commons Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades

 

 

 

2. El vi configura el celler


Els arquitectes d’aquests cellers, molt especialment Cèsar Martinell, projecten en pocs anys una trentena d'edificis. Malgrat que resulta senzill reconèixer alguns elements comuns, sorprenen també les diferències entre ells. 

Tots es creen sota un concepte arquitectònic comú: són edificis pràctics, capaços, que optimitzen els recursos i que alhora es converteixen en símbols de les cooperatives que els promouen.

 

En tots ells podem reconèixer l’ús de certs materials, la construcció a partir de formes simples i alhora d’una gran bellesa, i la creació de grans espais que responen a les necessitats del procés de fabricació del vi.  

  Plànol de la planta del celler de Cornudella. Autor: Cèsar Martinell. Arxiu Cèsar Martinell. Museu de Valls. Llicència Creative Commons Reconeixement- No comercial - Compartir igual

 

 

 

3. Redescobrint els cellers

 

Molts dels visitants segurament coneixen aquests cellers, tal vegada només alguns. Altres, no n’havien sentit a parlar mai. Però tots ells els descobriran en major o menor grau gràcies a les diferents identitats que amaguen. Són edificis singulars al poble que els acull, que tenen exteriorment una presència monumental i que creen en el seu interior circuits que faciliten la fabricació d’un bon vi: circuits de ventilació, circuits de circulació pels cooperativistes, circuits de vi.

 

A més a més, combinen les necessitats d’una gran construcció que ha de donar cabuda a litres i litres de vi, amb els detalls d’una obra feta des del coneixement de l’art de fer vi. 

  Vista general Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt. Aeroproduccions. Fundació “la Caixa”

 

 

 

4. Vivències. En primera persona

 

L’últim àmbit de l’exposició es concentra en el propi visitant, així com també en els cooperativistes a través de les seves veus, que ens ofereixen una aproximació personal als cellers. És en aquesta part final de l’exposició que la seva potència vivencial dels cellers esclata. Cada visitant acabarà percebent aquests cellers d’una manera diferent, en funció del seu bagatge previ, però també dels seus interessos i d’allò que més l’ha captivat durant la visita. De la mateixa manera, cadascuna de les veus que ens parlen des dels cellers, ens parlen d’un celler diferent, tot i que de vegades tingui el mateix nom. Ens parlen del celler que ells van viure.

 

Tant en un cas com en l’altre, es percep la força arquitectònica dels cellers, i d’entre els seus murs, l’esperit de les persones que els han donat vida al llarg d’un segle.

 

Aquests cellers, aquestes catedrals del vi, s’erigeixen així en estendards del món del vi català.

 

  Treballadors i cooperativistes en plena construcció del Celler de Pinell de Brai. Autor desconegut. Arxiu Cèsar Martinell – Museu de Valls. Llicència Creative Commons Reconeixement - No comercial - Compartir igual